Indignació, dignitat i una mica de por

estelada

lluitarem

29468496_1639938162721754_5489788850048484803_n

Fa massa temps que no escric ben bé res, i encara menys de política (em bull el cor de pena i ràbia per tot el que passa a Catalunya des de fa massa mesos).  Estic a punt d’escriure molt de jocs de rol per correu (una passió redescoberta) i potser també de religió (aprofitant una xerrada que m’han demanat). Però darrerament l’actualitat judicial ha fet una bona apretada:

Llarena 23-03-18 Puigdemon 25-03-18

És indignant per que cap dels empresonats ni cap dels exiliats han comés cap dels delictes dels que se’ls acusa (el contrari només ho pot afirmar un fanàtic per la unitat d’Espanya està per sobre de la veritat i els Drets Humans). I encara més: les mesures que s’imposa als empresonats són tot menys justícia ni precaució. Ans al contrari, són pura venjança i pura ingerència en la vida política del poble de Catalunya.

La dignitat és la dels empresonats i exiliats. Car que no es van ficar pas en el naixement de la República Catalana per tapar cap vergonya ni corruptela, com fa massa temps que diuen uns altres. La dignitat és la del miler i mig de ferits des de l’1Oct per tantes càrregues policials i agressions feixistes que hem patit des d’aleshores.

Dignitat la del miler d’investigats pels manifestos a favor de la República Catalana.

Dignitat la dels acusats abusivament de delictes d’odi com aquell mecànic per protestar i voldre reparar el cotxe d’un policia o aquell regidor per parlar al policies amb un nas de pallasso posat.

I la por la té la meva filla gran quan em veu sortir de casa amb la meva bufanda groga. Per que la impunitat del feixisme contra qui discrepa és ben llarga.

I la por també la tinc jo que tinc una entrevista de feina demà i, un cop revisat el perfil de l’entrevistador a Facebook, he anar a corre-cuita a assegurar-me que cap estelada sigui pública al meu perfil de Facebook. 🙁

I també sento una profunda tristor i una enyorança per una actualitat normal.

Per que recordo aquell 20 de setembre …

Guardia Civil 20-09-17

… quan jo el que volia era escriure sobre com vaig viure l’atemptat jihadista a Barcelona del 17 d’agost. I com el Major Trapero, el cap de la policia que va enxampar-los a tots, ara el tenim relegat a un oficina (fent fotocòpies com qui diu) per no haver apallissar gent pacífica l’1Oct.

I acabo amb un comentari general: la situació és encara massa greu com per que em quedi ni un bri de paciència per discutir. Dit d’una altra manera, tothom que estigui mínimament content amb tot això que passa… o bé l’han inflat el cap de mentides o bé té la conciència més aviat podrida.

Així doncs, abans d’engegar-me qualsevol tonteria d’aquestes tria si ets un ignorant o un miserable.

I desprès, vés a la merda.