Subcultura

Abans em definiria com a friky. Ara no, que encara em confondrien amb la fauna que pastura pels programes de tafaneries.

Nosaltres ens vam inventar el mot friky per definir-nos amb orgull, però algú ens el va manllevar per fer conya d’aquells mancats de vergonya o criteri. Aquells que omplen els programes de TV de tot-a-cent.

És per això que adopto part del lema de la meva meca friky: Gigamesh – Vicio y subcultura.

Soc d’aquells adults que es neguen a deixar morir del tot aquell nen i aquell adolescent que gaudia encara més imaginant que només vivint:

  • Jocs de rol i jocs de taula
  • Videojocs
  • Còmics
  • Llibres, sèries i películes de fantasia i ciència ficció

Tot això era la meva vida fins que Déu nostre Senyor em va convertir en pare de família… Però qui ha dit que els pares no podem somiar? 🙂