Jesús

Fa un temps que vaig arribar a una conclusió que m’ha canviat la vida a millor i per sempre i que, amb una mica de sort, pot fer el mateix amb vosaltres.

Sabeu tot allò que us han explicat sempre de Déu (Pare, Fill i Esperit Sant), els apòstols, Jesucrist i tot plegat? Doncs resulta que és veritat. Sí, de debò, Els Pastorets, La Passió d’Olesa (i la de Cervera) i tota la cantarella. doncs va passar de veritat.

Vale, d’acord, és com una mena de joc del telèfon de proporcions bíbliques on tenim barrejat tot lo realment històric amb una munió de tradicions i alegories. Ara bé, la essència, allò de que Jesús nasqué, morí i ressucità, que era (i és) fill de Deu Pare, és cert. I encara més, que Deu ens estima i mai ens deixarà d’estimar per moltes gamberrades que fem (qui tingui fills ja es pot fer una mica a la idea del perqué).

Sé que tot plegat us ho han fet memoritzar a la majoria, però un cop te n’adones dins teu que és cert i fins a quin punt ho és, senzillament, és l’*stia (metafòricament i, de fet, textualment parlant).

I això és el que vull compartir des d’aquest blog. La joia amb que Déu nostre Senyor em va regalar mitjançant la Santa Mare Església, més concretament dintre de la Renovació Carismàtica Catòlica (anant-hi de la mà de la meva dona), explicat però en les meves paraules que, per sort o per desgràcia, brollen tal com raja.