Proposta personal per sobreviure fins al 2-10-2017

En dues setmanes els catalans estem convocats a votar si volem esdevindre un país independent o no. I passa que aquest referèndum ens està tocant d’organitzar amb l’Estat Espanyol i TOT el seu aparell de repressió en contra.

I jo, que no participo pas en res tret de repiular, em creia prou preparat per aguantar-ho tot sencer. Total, són dues setmanes de no res… doncs no. Avui m’he trencat per dins i ha estat per culpa d’aquesta escena:

Helena Solà 17-09-17

I ha estat prou casualitat que no em toqués veure-ho en directe (podria haver anat a missa just davant en comptes d’anar-hi a la Parròquia del Roser) i d’haver-se donat el cas, no sé què n’hauria fet. Per que tot el que més em dol d’aquesta onada de repressió i atemptats contra la llibertat d’expressió és, justament, veure que passi tant a prop meu.

I no puc més.

Necessito prendre’n un mínim de distància i seguir una mica els consells d’aquest article de Crític.cat:

Critic.cat 17-09-17

En resum, mirar de seguir menys l’actualitat i prendre’n distància. Les notícies ja acostumen a repetir-se aquests dies i la reiteració em fa poc de bé.

En comptes de la ràdio ja prefereixo tirar de podcasts com aquests:

  • 0 en c0rdura: jocs de taula, de rol i frikades vàries.
  • El camarote de los Crying Grumpies: còmics i frikades en general.
  • La Órbita De Endor: cinema i sèries de fantasia i ciència ficció.
  • CARNE DE VIDEOCLUB: cinema dels 80 i 90. Un dels primers podcasts que vaig començar a seguir. Tant ben fet que em fa ganes d’haver viscut aquells anys a Albacete.
  • Asambleas Fe y Vida: predicacions de Josué Fonseca i d’altres membres de les seves comunitats cristianes. Tot un reforç per la meva Fe en uns temps tant convulsos com aquests.

I sí, de tant en tant Rac1 i CatRàdio. No fos cas que LA història et passi per sobre. I millor CatRadio, que els unionistes que inviten a les seves tertúlies no fan tant el pallaso.